diumenge, 14 de novembre del 2010

RESUM DE LA LECTURA DE L’ENTRADA:CULTURA LLIURE I PROGRAMARI LLIURE DEL BLOG DE GTIC

Aquí us deixo l’enllaç per si voleu consultar l’entrada:

Molts autors, llicencien el contingut textual elaborat per ells en la presentació però no saben que les imatges, gràfics... que utilitzen i que han extret d’altres publicacions tenen drets de propietat intel·lectual i per tant no les poden publicar.

Flickr i Wikimedia són dos exemples de webs on es poden trobar fotografies i il·lustracions llicenciades en Creative Commons, que podem utilitzar segons els termes de la llicència.

Copyright--> Dret que una persona té sobre les coses que ell publica a Internet a que no siguin copiades, ni modificades, ni comercialitzar-les... sense autorització prèvia del creador.

Creative Commons--> organització dedicada a promoure l’accés a la cultura i una major flexibilitat de les lleis d’autoria. Quan un autor decideix publicar material a Creative Commons també té dret a decidir si permet que el seu material s’utilitzi com a fins comercials o que es facin derivacions de la seva obra.

Pots copiar, utilitzar la informació,etc. que hi ha en la pàgina aquella però has de reconèixer l'autor i per tant especificar-hi la font,és a dir, fer-hi una cita.

Això fa que la informació es pugui distribuir més fàcilment i els usuaris hi puguin accedir més fàcilment, que l'autor sigui més conegut entre els usuaris i que es pugui guanyar popularitat.

Aquí us deixo l’enllaç de Creative Commons:


Programes d’ordinadorà  són seqüències d’instruccions que el processador va llegint, interpretant i executant, un darrere l’altre. Per fer una acció complicada cal executar moltes accions bàsiques.

Programadorsà la seva feina consisteix a llegir i escriure les instruccions que després el processador llegirà i executarà mitjançant els llenguatges de programació.

Codi fontà relació completa d'expressions complexes perquè el processador pugui entendre les instruccions s’haurà de convertir el codi font en sèries d’instruccions bàsiques mitjançant la compilació.


 
Aquí us deixo un resum del pdf:
PROGRAMARI LLIURE: què cal saber, capítol 1.

1.1-INTRODUCCIÓ:
El programari és el que dóna vida a l’ordinador. En els primers temps de la informàtica aquest programari va ser lliure però després el comerç el va tancar i ara torna a viure un procés d’alliberament.

1.2-DE QUÈ PARLEM QUAN DIEM “PROGRAMARI”:
Software” és el terme amb el qual es denomina el conjunt de programes informàtics.

Hi ha diverses categories de programari:
·         Les aplicacions: jocs d’ordinador, tractament d’imatges,...
·         El  programari : sistemes operatius, entorns d’escriptori , controladors de dispositius, servidors...
Quan parlem de programari lliure no només ens estem referint a les aplicacions sinó també en aquest altres tipus de programes que li donen vida al pc.

1.3-QUÈ IMPLICA LLIURE?
CODI FONT DEL PROGRAMAà línies de codi escrites en algun dels diversos llenguatges informàtics. Aquest codi font pot ser obert i tothom podrà accedir 

LLICÈNCIESà és el que determina que un programa sigui lliure o no.
·         LLICÈNCIES LLIURES: permeten que el programari pugui ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement, sense necessitat d’autorització. Ex. Linux.
·         LLICÈNCIES NO LLIURES: restringeixen l’ús, còpia , estudi, modificació exigint autoritzacions i limitacions. Ex MS Office, Photoshop.

*IMPORTANT DISTINCIÓ ENTRE LLIURE I GRATUÏT:
Encara que la major part de programari lliure és gratuït, existeixen programaris lliures que requereixen un pagament per a la seva obtenció. Normalment van amb CD/DVD amb manuals, o per Internet...

També existeix el programari privatiu però gratuït, com és el cas del freeware o shareware com per exemple els CD de regal en una revista, tot allò que podem descarregar gratuïtament a Internet a canvi de donar les nostres dades personals...

1.4-LES BONDATS DEL PROGRAMARI LLIURE:
BENEFICIS DEL CODI OBERT:
·         Oberturaà principal benefici, ja que permet fer coses que amb el codi tancat seria impossible.

·         Transparènciaàtothom pot controlar el codi.

·         Seguretatà no pots posar eines d’espionatge, ni virus...

·         Aprenentatgeà els aprenents d’informàtica poden repassar el codi i formar-se.

·         Herència culturalà tot codi disponible passa a formar part dels recursos públics de la humanitat.

BENEFICIS DE LA LLIBERTAT D’ÚS DEL PROGRAMARI:
·         Legalitatà la pirateria perd sentit.

·         Universalitatà no es poden discriminar tipus d'ús ni tipus d’usuaris.

·         Testeigà  la gent pot fer proves des del primer moment del desenvolupament del programa.

·         Avaluacióà facilitat per provar varis programes abans de fer una elecció.

BENEFICIS DE LA LLIBERTAT DE DISTRIBUCIÓ DEL PROGRAMARI:
·         Disponibilitatà es pot obtenir programari lliure en qualsevol moment mitjançant Internet.

·         Disseminacióà petits distribuïdors sense ànim de lucre poden dur el programa allà on no hi ha Internet per exemple.

·         Preuà com que es pot distribuir el programa gratuïtament  s’elimina el risc dels preus abusius.

1.5-QUI PRODUEIX TOT AIXÒ I PER QUÈ:
En l’actualitat existeixen milers de programes lliures i amb molts idiomes. La majoria d’aquest programari és gratuït i de fàcil accés.

Economia de regal o felicitat:
Bona part del desenvolupament del programari lliure es realitza en processos on els diners tenen un paper secundari. El voluntarisme té un paper clau. Uns ho fan perquè se senten a gust amb lo que fan i altres per augmentar el seu currículum.

Hi ha qui desenvolupa programari lliure com a valor afegit dels seveis de pagament, per estalviar pagament de llicències, proveïdors... També hi ha una branca àmplia de desenvolupament finançat per universitats i administracions amb fons públics i per al benefici públic.

Avui en dia hi ha molts professionals involucrats en el desenvolupament de programari lliure i cada cop va augmentant més . La combinació de passions socials i interessos empresarials està essent la llavor del triomf del programari lliure en molts sectors.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Prepara't un Power Point per a les teves classes, però no l'ensenyis als teus alumnes.

Aquí us deixo les idees principals d'aquest article d'en Jordi Simón.

Un problema antic:
Tothom trobava inadequat que un mestre estigués davant d’un auditori durant una hora mostrant transparències plenes de text i que llegís els acetats.

Avui dia, això es reprodueix amb la utilització dels programes de presentacions com el Power Point o l’Impress.

A vegades fins i tot els alumnes es poden limitar a estudiar els “Power-Points” que els dóna el professor.

L’ús tradicional, avantatges i inconvenients:
Podem diferenciar dos tipus d’ús en les presentacions:
·         El més tradicional (classe magistral).
·         Un ús més creatiu ( constructivisme, aprenentatge social...)


L’ús tradicional de les presentacions
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Permet estructurar el discurs amb molta precisió.
Establir un discurs transmissiu i seqüencial entre l’orador i el públic.
L’alumne sempre té una guia del que s’està dient( termes clau, esquema...)
Molts cops hi ha massa informació a les diapositives i no es llegeix fàcilment.
L’alumne té mes facilitat per prendre apunts.
L’orador es limita a llegir de la pantalla.
Es pot inserir: imatges, so , vídeo, enllaços...
Hi pot haver un abús dels elements multimèdia( ex. molt ús d’un mateix so).
Permet crear esquemes.
Els oradors inclouen més continguts pensant que els alumnes ho assimilen més ràpid.
Variada gamma de colors i formes per ajudar a clarificar el contingut.
Els colors es col·loquen de forma indiscriminada sense cap ordre i utilitat.

Si no hi ha un bon sistema d’il·luminació l’aula a les fosques provocarà cansament als alumnes.

Si incorporem molts efectes d’animació i transició, correm el risc de que l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs.

S’estableix a classe un doble discurs: el de l’orador que va explicant i els alumnes que van llegint a ritme diferent.



L’ús creatiu del Power Point. Com s’identifiquen?
Hi ha un seguit de trets que identifiquen un ús concret de les presentacions com a una modalitat innovadora:

·         Presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor/ alumne o alumne / alumne.

·         Presentacions que incorporem elements propis del llenguatge audiovisual com un element més que ens facilita l’expressió a classe: actituds, normes valors, emocions...

·         Presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador.

·         Presentacions que faciliten l’aprenentatge cooperatiu.

·         Presentacions que propicien l’estructuració, la síntesi i la reflexió de continguts.

·         El Power Point dóna suport i potencia les metodologies que conscientment vulguem emprar a classe. No ens les delimita.


12 propostes d’ús creatiu i multimedial del Power Point:
1.    Crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto ampliada. Tot això acompanyat de botons per facilitar una bona navegació per la presentació.

2.    Crear un “sac de sons” , mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a  un repertori.

3.    Crear material escrit, fer esquemes amb Power Point i posar un marc a un parell de fotografies que és més fàcil que amb programes especialitzats.

4.    Crear una sèrie de diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les respostes correctes i fer una sessió de repàs d’un tema.

5.    Fer un Power Point com a treball avaluable als nostres alumnes d’un tema en concret per a sintetitzar i repassar conceptes.

6.    Tenir una diapositiva de Power Point preparada amb tot una sèrie d’elements i entre tots anar-los col·locant en el lloc corresponent i fer així una tasca de creació conjunta.

7.   Si tenim una tauleta gràfica podem usar el Power Point com a pissarra. No cal portar les presentacions completament acabades ja que el fet de construir-les entre tots utilitzant un sistema de visualització col·lectiu és enriquidor.

8.    Usar els Power Point com a baguls de contistes, d’ on apareixen tot d’objectes que farem servir per explicar el conte: protagonistes, decorats,...

9.    Agrupar un conjunt d’imatges i sons amb la mateixa finalitat de transmetre que un vídeo per crear un debat a classe.

10. Fer que els alumnes facin una presentació amb imatges i sons com si fos un vídeo per exposar un tema en concret i generar debat a classe.

11. Recollir idees i poder-les plasmar de forma digital.

12. A l’hora de crear un Power Point s’ha de ser una mica creatiu, flexible i pensar com aprèn l’alumne.